L’avi, en un fragment de "Del bressol al cementiri" d’en C. Gumà, reflexiona sobre els inicis de la seva existència. "Xanxes, el Municipal" ens fa cinc cèntims del seu estatus social i laboral, un municipal vuitcentista d’en Casimir Ribó i Mallà. L’orador exposa amb vehemència les qualitats de les mans en el fragment de "La imatge de Déu a Trossos", d’en Josep Mª Codolosa. L’Arlecchino que escenifica 

"Il Castel·lo maledetto", una llegenda macarrònica firmada per N.N. , autor que va preferir mantenir l’anonimat. De vegades, el senyor Valentí es posa a la pell de personatges d’anècdota, com ara, ell mateix quan era petit o quan dóna vida a Fernández recitant "La vaca cega", de Joan Maragall. Fent de rapsoda en l’exposició de l’estètica modernista en "Un lloro, un moro, un mico i un senyor de Puerto Rico", d’en Sabater i Aribau. Com a cloenda, convida a <<bombonets>> en forma de quartetes de poemes satírics d’en Josep M. de Sagarra. Tot i el pas dels anys, aquests textos retenen una estètica, una dinàmica en les formes, i una exuberant riquesa, que els fa tremendament actuals i suggeridors d’una manera d’entendre l’humor, i per extensió... la vida.